El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que fins al 30 de setembre d’aquest 2022, 123 persones han mort en 111 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Durant el mateix període de l’any passat, van perdre la vida 102 persones en 96 accidents mortals. Fins al setembre de 2019, abans de la pandèmia, van perdre la vida 136 persones en 129 sinistres mortals[1]. Pel que fa al nombre de víctimes mortals, es registra una reducció del 9,6% respecte al 2019.

D’altra banda, el conjunt de persones mortes o ferides greus aquest 2022 a les carreteres catalanes han estat 642, un 11,4% menys que el 2019, quan n’hi van haver 725. El nombre d’accidents mortals o greus també s’ha reduït un 15,6% en comparativa amb el 2019 (de 609 a 514). Durant el mes de setembre d’aquest 2022 han mort 8 persones a la xarxa viària interurbana, 2 morts menys que el setembre de 2021 i 6 menys que el mateix mes del 2019 (14), any de referència abans de la pandèmia. Convé destacar que aquest setembre ha estat el mes menys mortífer de l’any a les carreteres catalanes, després del març, que va registrar 7 persones mortes.

Fins al 30 de setembre el 78% de les víctimes mortals registrades són homes (96) i el 22% són dones (27). D’entre els 96 homes morts en accident de trànsit, 82 eren conductors, 3 passatgers i 10 eren vianants. Pel que fa a les dones, 13 eren conductores, 10 eren passatgeres i 4 eren vianants.

El nombre de motoristes morts es redueix un 15,4% respecte al 2019

Pel que fa als col·lectius vulnerables, aquest 2022, fins al 30 de setembre, han mort a la xarxa viària catalana un total de 33 motoristes, un 15,4% menys que el 2019, quan se’n van registrar 39. Respecte al 2021, el nombre de motoristes morts també és menor, atès que n’hi van haver 37 en el mateix període. Convé destacar que aquest mes de setembre han mort 5 motoristes a les carreteres catalanes, 3 dels quals en un únic sinistre.

Els perfils més fràgils de la mobilitat en carretera, sumen 54 víctimes mortals i representen el 43,9% dels morts a la xarxa viària de Catalunya. A més dels 33 motoristes finats, també han mort en zona interurbana 14 vianants, 6 ciclistes i 1 usuari de VMP (tot i que aquests vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics tenen prohibida la circulació per la xarxa viària interurbana).

En el cas dels ciclistes, amb 6 morts s’ha produït un augment molt important respecte al 2021 (2 ciclistes morts); el 2019 van morir 7 ciclistes. Des de l’SCT, s’insta a motoristes, ciclistes i vianants a tenir més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per reduir les víctimes dels col·lectius vulnerables de la mobilitat.

Augment de les topades frontals

Convé destacar quedels 111 sinistres mortals registrats fins al 30 de setembre, 79 han estat col·lisions amb més d’un vehicle implicat i 32 en solitari. Les col·lisions que han provocat més morts aquest 2022 són les topades frontals, amb un total de 36, el que representa un32,4% dels sinistres mortals d’enguany i se n’han registrat un 24,1% més que el 2021 i un 16,1% més que el 2019.

Pel que fa a la sinistralitatper tipus de dia de la setmana, 70 de les víctimes mortals han estat en dies feiners (56,9%) i 53 en cap de setmana (des de divendres a les 15 h) o festiu (43,1%); en aquest sentit, es nota un clar canvi de tendència dels darrers mesos, en què els accidents mortals en mobilitat d’oci sumaven més víctimes mortals.

Per carreteres, l’autopista AP-7 continua encapçalant el rànquing de les vies amb més víctimes mortals aquest 2022 amb un total de 22 persones mortes i concentra el 17,9% del conjunt de finats per accidents de trànsit que hi ha hagut a la xarxa viària catalana, arran de l’augment de la mobilitat que ha registrat aquest corredor. L’any passat aquest eix viari, fins al 30 de setembre, havia tingut 9 persones mortes, les mateixes que 2019. La segona via que registra més víctimes mortals enguany és l’A-2 amb 6 morts i a la tercera posició hi ha l’N-II i la C-63, amb 5 persones mortes cadascuna.

Lleida és l’única demarcació que registra un descens de la mortalitat a les carreteres

Quant a les víctimes mortals per demarcacions fins al 30 de setembre, 48 s’han produït a Barcelona; 33 a Tarragona; 29 a Girona, i 13 a Lleida.

A la demarcació de Barcelona es manté un augment respecte a l’any passat (38), però ha baixat en comparació amb el 2019 (60). La comarca del Baix Llobregat és la que ha registrat més víctimes mortals enguany (10), seguida del Vallès Oriental (9) i del Vallès Occidental (8).

A Tarragona, la sinistralitat d’enguany també supera la sinistralitat registrada l’any passat en aquest període (17 morts) i iguala la del 2019 (33 morts). La comarca del Baix Ebre és la que ha tingut més víctimes mortals enguany (9), seguida del Tarragonès (8). A la demarcació de Girona, amb 29 víctimes mortals, es manté un incrementrespecte al 2021 (25) i el 2019 (22). Les comarques de l’Alt Empordà i la Selva, amb 11 i 6 persones mortes respectivament, sumen la majoria de víctimes gironines. A més, 6 de les 29 víctimes d’enguany han estat a l’AP-7 i 5 més a la C-63.

En canvi, a Lleida, tot i que aquest mes de setembre hi han mort 4 persones per accident de trànsit, en el conjunt de l’any es consolida la reducció de la sinistralitat, tant respecte al 2021 (22 persones mortes) com respecte abans de la pandèmia, el 2019 (21 persones mortes). Les comarques del Segrià (6), l’Alt Urgell i la Noguera, amb 2 víctimes respectivament, concentren bona part dels morts en aquesta demarcació.

[1] Cal tenir en compte que el primer trimestre de 2021 es va registrar una reducció de la sinistralitat, en un context de disminució general de la mobilitata causa de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19. Per aquest motiu, es compara alhora amb el mateix període de 2019, quan no hi havia restriccions de trànsit per la pandèmia.