Ribes de Freser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaRibes de Freser
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 18′ 22″ N, 2° 10′ 03″ E / 42.306169°N,2.167637°E / 42.306169; 2.167637
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaRipollès Modifica el valor a Wikidata
CapitalRibes de Freser Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.839 (2023) Modifica el valor a Wikidata (43,89 hab./km²)
Llars85 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície41,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEl Freser i Rigard Modifica el valor a Wikidata
Altitud912 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMònica Sanjaume Colomer (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17534 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17145 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171450 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webajribesdefreser.cat Modifica el valor a Wikidata

Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental. Es troba al nord de la regió de l'Alt Ter. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l'est amb Pardines. Té dues estacions del Cremallera de Núria, en una de les quals, la de Ribes Vila, es pot veure una exposició de Material Mòbil.[1]

Història[modifica]

Estació Ribes Vila del Cremallera de Núria

La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l'època medieval, va pertànyer al comtat de la Cerdanya, dins el qual formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines, fins a la darreria del segle xix, en què, amb la revolució industrial, s'hi van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons).

La presència del tren té una gran importància a la vila. L'any 1919 hi arribà la línia del tren provinent de Ripoll, que el 1922 es completà fins a Puigcerdà. Per la seva banda, el cremallera de Ribes a Núria es va inaugurar el 1931.[2] La crisi dels setanta del segle xx va comportar una reconversió econòmica a la vall i convertí el municipi en un lloc per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s'havia iniciat a principis del segle.

Com a poble de muntanya, manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza per la seva condició de zona natural i també pel seu fàcil accés a la Cerdanya i a la vall de Núria. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà. Bruguera i Ventolà havien estat municipis independents fins a 1846, quan van ser incorporats a Ribes.[3] Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916, el municipi es deia simplement Ribes.[4]

Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important, malgrat que no està catalogat ni posat en valor per al seu reconeixement històric i cultural, reflex d'una identitat medieval, industrial i d'altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Cal destacar-ne les diverses esglésies i ermites (l'església parroquial de Santa Maria de Ribes, obra de l'arquitecte Josep Danés de 1940-45, que incorpora tres absis de l'anterior església romànica); el castell de Sant Pere; els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; Pel que fa al llegat industrial, hi trobem la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines. Hi ha també els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles, restes de la xemeneia d'un volcà, molt característica del seu paisatge.

Geografia[modifica]

Vista del poble de Batet
Entitat de població Habitants
Armàncies 15
Batet 23
Bruguera 56
Ribes de Freser 1.771
Ribesaltes 39
el Solà i Ventolà 37

Símbols[modifica]

« Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19, que no tenen l'escut oficialitzat per diversos motius (...) Els tràmits del de Molló i el de Ribes de Freser es van quedar a mig camí als anys 80 i 90. »
— Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[5]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
71 60 85 813 1.015 1.445 1.404 1.466 1.699 2.129

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.510 2.965 2.812 3.564 3.042 3.133 2.810 2.560 2.310 2.310

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.156 2.125 2.096 2.064 2.040 2.017 2.006 1.930 1.914
 1.859

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.785
 1.766
 1.760
 1.810 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Ribetans il·lustres[modifica]

Alguns ribetans il·lustres, per data de naixement, son:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. ↑ «Ribes de Freser». Trenscat.cat, la web dels trens de Catalunya. [Consulta: 1r gener 2021].
  3. ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3. 
  4. ↑ «Provincia de Gerona» (en castellà). Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
  5. ↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ribes de Freser
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ribes_de_Freser&oldid=33185797»