A Ucraïna arriba l’hora de la guerrilla

En l’actual fase de l’atac llampec, ha arribat l’hora de la insurgència, expliquen. És l’aplicació de la «doctrina ‘stay behind’» (‘quedar darrere’) de l’OTAN, per a la qual han sigut preparats els militars ucraïnesos amb assessorament d’exèrcits veïns membres de l’Aliança Atlàntica. Bàsicament: el desplegament, prèviament planificat, d’una intensa guerra de guerrilles amb la intenció de fer incomodíssima –i molt cara– la permanència de l’Exèrcit rus, i impossibilitar un dels objectius que li suposen a Rússia: el de la guerra llampec.

Amb la resistència fent cops en diversos punts del país la guerra s’eternitza. I això s’aconsegueix, indiquen aquestes fonts, si ha sigut exitosa una prèvia preparació de sitges d’aliment, zulos d’armament, col·laboradors sanitaris i informadors, que a Ucraïna és, asseguren aquestes fonts, «una xarxa molt espessa».

Punta tecnològica

Punta tecnològicaAlgunes de les previsions que s’han estudiat en les anàlisis espanyoles precrisi s’han complert: hi va haver primer un atac cibernètic a gran escala. I, després, un intens ús de míssils amb càrrega convencional a tall de bombardeig de preparació abans de l’entrada de les tropes i mitjans blindats al terreny. El Pentàgon va confirmar aquest dijous a la nit la utilització d’un centenar de míssils de curt i mitjà abast en aquest bombardeig, amb un percentatge no menor dels de creuer. A més, ha seguit l’activitat de 75 bombarders mitjans i pesants contra instal·lacions de defensa aèria, informen les fonts militars consultades.

Tot, amb la intenció d’obtenir una victòria ràpida i sense escales, ja que –descartada una guerra nuclear per la impossibilitat de guanyar-la– una guerra convencional que s’allargui seria difícil d’aguantar per a Rússia logísticament i econòmicament, més complicat que com d’onerós se li va fer al govern de Dmitri Medvédev el recolzament als separatistes d’Ossètia del Sud contra Geòrgia el 2008.

L’aparició sobre el terreny, per fi visibles, dels carros de combat T80 portats de l’Àrtic va fer preveure a alguna d’aquestes fonts la imminència de l’atac dimecres passat. Els T80 es deixaven veure, fins i tot en fonts obertes de xarxes socials, amb metralladores pesants NSV de 12,70 mil·límetres ja sense funda i en posició, i amb el sistema de protecció antimíssils Shtora-1 instal·lat als dos costats de la torre.

És el mateix sistema que utilitza part de la cavalleria blindada ucraïnesa, que complementa un inferior desenvolupament tecnològic de la seva artilleria, consideren els experts consultats. Rússia ha anat canviant gradualment la seva opció tradicional de l’artilleria massiva per una altra amb menor capacitat de foc però més precisió, assistida per sistemes de tecnologia punta. I això, indiquen aquestes fonts, «es veurà en aquest conflicte».

Perills afegits

Perills afegitsCap dels militars consultats per aquest diari descarten un agreujament del conflicte si els països membres de l’OTAN pròxims a l’envaïda Ucraïna activen un dels articles de protecció previstos al tractat de l’Aliança.

No es tracta de l’article 5, el que crida a tots els membres a defensar un exèrcit aliat atacat, sinó el 4, que preveu que els socis es consultin en el cas que «la integritat territorial, la independència política o la seguretat de qualsevol de les parts es vegi amenaçada». Tres països són candidats a activar aquesta consulta en qualsevol moment des d’aquest dijous: Polònia, perquè el bombardeig de míssils russos sobre Ucraïna ha vorejat el seu territori, i Lituània i Letònia, perquè les minories russes de la seva població comencen a mostrar un estat de gran excitació després del recolzament del Govern de Putin als russòfils del Donbass i l’atac a Ucraïna, que podria afectar l’estabilitat al Bàltic.

L’altre risc que flota en aquesta fase es deriva de l’ús freqüent de míssils balístics convencionals. «No és impossible que qualsevol exèrcit veí, o els Estats Units, confonguin un d’aquests míssils amb un de nuclear», explica de forma inquietant un alt oficial de l’Exèrcit.

Míssils a mitja hora

Míssils a mitja horaAlguns detalls reforcen l’evidència que l’OTAN té totes les energies centrades en la crisi, com la suspensió aquest dijous dels exercicis per a la certificació dels quarters de comandament de la NRF (Nato Response Force) que estaven previstes per al 7 de març.

Paral·lelament, els temors russos que es detecten aquí, a 3.500 quilòmetres del front ucraïnès. De les tres vies d’avançament identificades –una sobre Kíev– conclouen aquestes fonts la confirmació de quatre objectius expressats pel líder rus, Vladímir Putin, només 48 hores abans de la seva ofensiva, i que de moment els haurien aconseguit:

El primer, acabar amb la possibilitat que els Estats Units instal·lin bases de llançamentde míssils Tomahawk i Standard en territori ucraïnès, que podrien assolir Moscou en 35 minuts, en cinc si són míssils hipersònics.

El segon, destruir els aeròdroms pròxims a la frontera del mar d’Azov que poguessin servir per a un ràpid transport de soldats a territori rus.

El tercer, tancar qualsevol camí de la instal·lació a Ucraïna de drons i elements d’escolta i obtenció d’intel·ligència de l’OTAN, sobre els quals Putin va expressar el temor que podien «veure» fins als Urals.

Notícies relacionades

Rússia ataca Ucraïna | Rússia conquereix la seva primera ciutat però topa amb la dura resistència de Kíev

Guerra Rússia-Ucraïna | Rússia llança la guerra total a Ucraïna

I el quart, neutralitzar la possibilitat que el Govern ucraïnès hagués volgut concloure la crisi del Donbass amb un atac llampec sobre les províncies separatistes de Donetsk i Lugansk.

Hi ha, no obstant, una derrota que ja perceben clarament les fonts consultades, no en el camp de batalla, sinó als cervells dels testimonis: «Atacant així Ucraïna, Rússia ha perdut qualsevol capacitat de seducció de les poblacions del seu entorn. Si vol tornar a tenir estats coixí que el separin de l’OTAN haurà de crear-los per força», indica un general de l’Exèrcit de Terra. La «desrussificació» en antics dominis de l’URSS que lamentava Putin –Geòrgia, el més pròxim al conflicte– és a partir d’aquest dijous 24 de febrer un procés impulsat no tant per lleis locals contra la llengua i el dret civil russos com per la desafecció de les opinions públiques, el que doctrines militars d’inspiració nord-americana anomenen «guerra pels cors».